Finalment la Teö, teitö que te quiero mucho, s'ha sortit amb la seva, no anem amb tren com inicialment teniem previst. Hem fet el caminyo de Santiago "como dios manda". Está molt ben senyalitzat, excepte en alguns pocs punts a on hem tirat de guia.
Aqui la primera senyal a peu de la Se de Lisboa. (se=Catedral)
Hem fet les 3 primeres etapes a peu amb una sola, pero així hem sortit de les influencies industrials de Lisboa. Remarcable, el Pont Vasco de Gama, impresionant!!! així com tota la zona del Parque de les Naçaos, malgrat un pel massa modern-fred-globalitzat:
Está molt maco aquest camí que comença desde la zona nova del Parque de las Naçaos, que es com si fos la Diagonal Mar de Barcelona pero a lo bestia. Han fet com a minim una part de Lisboa cara al mar (riu Tajo) perque el centre está del cul :) un cop passat el Pont (que aqui es veu a darrera nostre a la zona) ja ens endinsem cap al interior i comença realment el caminyo.
A mig cami les nostres montures ens esperem abraçades donan-se un peto (com nosaltres) mestres fent un cafeto i una pasteta. Aqui descobrim el gran mon de la repostería portuguesa.
A 70km de Lisboa, a Cartaxo, estem ja força cansats, pero el poble no es gens atractiu així que decidim fer un esforç extra i arribar a Santarem. Arribem petats, busquem pensió i a on jalar, es diumenge i el poble está desertic, tots estan a la fira del Toro. Per sopar començem a degustar la cuïna portuguesa de veritat a un lloc molt casolà a on mengem toro a la brassa, boniiiiiisim!!
Y aqui unes fotikis nocturnes de Santarem
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada