20090829 Ferrata Sacs - Perdiguero - Sortida Machotes

Sortida de Machotes, Miguel A. Fisher, Josep Longarón, Ferran Mancho i un menda (Joan Serras). Ferrata de Sacs a la Vall de Benasque, amb vistes al riu Èsera, pernocta al Refú d'Estós i ascensió al Perdiguero. Baixada per el barranc de Literola.

A fotos publicament disponibles a Picasa.

El Ferran ens va enganyar vilment dien que sabia d'un lloc per a dormir anant de camí. El lloc en concret es troba a dalt del coll que s'agafa des de Castejón de Sos, així que despès de carregar el cotxe de birres ens disposem a recòrrer amb el cotxe i tot escoltant música de machotes (aka AC/DC) després d'una hora ens plantem en aquest bonic racó a peu de riarol i equipat amb una fantàtica barbacoa coberta i de taules de picnic, quin parais, em recorda Mustaniemi a finlàndia (salvant les distàncies).

Després de passar la nit roncant com condemnats i sense queixa per part de cap fèmina, baixem al poble de Castejón per esmorzar, i que sinó, un entrepà de llanginsa amb tomaca que està de muerte i acompanyat amb un vitatxo de taula.

Així que a mig matí finalment arribem a peus de la Ferrata de Sacs, inici 2/3 molt tranquils per escalfar les mans i preparar algunes motos. i 1/3 final amb un quants extraplomats que per uns machotes com nosaltres no representen cap obstacle, bé alguna que altre moto rollo Harley si que es ppot apreciar recorrent les sinuoses corbes de la carretera de Benasque que circula al nostres peus allí abaix.

En Ferran, continua empenyat en fer de guia per les seves terres hoscenses, epa maño, i ens porta com no al hotel/restaurant del seu cosí, on mangem un plats combinants que no tenen res que envejar als de Navarra. El cosi del Ferran és molt enrotllant i així el deixem parlar una bona estona mestres suquem el pa als ous estrellats.

A la tarda, caminata pastoril per la Vall d'Estós fins al Refú.

A l'endemà, després d'escandalitzar tot el refú amb al quarteto de trompetas i trompons, sortin d'hora, a les 7 ja baixant per la vall fins la cabana de turmo per comenjar ja a pujar cap el coll de Ubaga. No ho comentarem pero el Josep hi arriba fós i aquí començarà una llarga reflexió sobrre el seu estat físic, que no pas mental, que aquesta és una altre situació.


Durillo el Perdi, es com un gran prapat de pedrolos, es a dir com una muntanya de perdigons de pedra que s'amontonen uns sobre els altres i que tens que estar tota l'estona mirant on poses els peus.



La baixada també durilla, també pedra i després un sender empinat que baixa per el barranc de Literola. Sobre les 6:30 arribem a la carretera.



Bé, espero vosaltres afegiu la vostra amb algún que altre comentari!!!



Fins la propera Machotes!!!

Joan.