diumenge, 4 de novembre del 2007

Pic del Comabona - Serra del Cadí

Enguany no hem pogut fer el pont de l'1 de Maig, aquest és un any de recolliment i estudi, però
malgrat tot hem fet una escapada de puja i baixa a la Serra del Cadí per fer una ruta circular des de el Refugi del Pla de l'Aguiló fins al cim del Pic del Comabona (2550m) i crestejant al llarg dels cingles fins tornar al refugi.

Trobareu en aquest enllaç tota la informació útil molt ben treballada del recorregut:
http://www.senderisme.tk/index.php/category/cerdanya/prat-daguilo-comabona

I com no unes poques fotos com a testimoni i record. Si podeu, feu-la, és molt bonica aquesta ruta.

Fins la propera,
Jitö

Que bonica es la tardor.


La Parelleta!


El pas del Gosolans.


La cara Nord del Pedraforca.


I el Cim. Pic del Comabona.

dissabte, 25 d’agost del 2007

Intent al Pic del Coma Pedrosa (2.942m) - Andorra

Pujem tot decidits amb el cotxe nou, le Peugeout 307 SW amb el seu sostre panoràmic ideal per recorreguts en carretera d'alta muntanya, així que els tres paquets de darrera van encantats, La Marta, en Jaume i la Carme Dapena. I com no, davant la Teitö i en Joanet.

Coses de la vida, un cop en el refu, entre pistaxos i cerveses, aquareles i artistes (Teitö i Carmeta), també arriben en Alex Montoliu, en Marc el seu fill, la Neus i la seva mare. Que guai estar junts i poder dinar plegats amb la seva companyia.

Malahuradament durant el vespre la Carme rep notícies de que el seu pare ha patit un accident de cotxe. Ara sabem que es troba bé, pero en aquell moment decidim tornar. Així que el Coma Pedrosa queda pendent per l'hivern.

Nyam, nyam,... l'apat és molt importat!

El Campió! :)


Foto des de l'helicopter!


Tot resignats ja retornem... fins l'hivern!

diumenge, 5 d’agost del 2007

Volta al Pedraforca PR-123

Ja fa molt de temps que voliem fer aquesta excursió al Pedraforca, un dels emblemes catalans pel que fa la mitja muntanya i de Catalunya en si. També en el nostre cas al pertanyer al Centre Excursioniste Pedraforca fa que aquesta excursió sigui encara més emblamàtica tot i que darrerament no fem cap sortida amb la gent del centre. També es aquesta una zona que darrerament hem recorregut en bicicleta de muntanya, també quan la ruta del bons homes entre la primera i segona etapa de Berga a Gòsol i Bagà.

Finalment vam dicidir fer aquesta ruta circular al voltant del Pedraforca, marcada com a sender de petit recorregut PR-123 fent pernocta adalt de la forcada i gaudint d'una maravellosa posta de sol desde el capdemunt del Pollegó Superior. A l'endemà vam baizar per la famosa tartera del Pedra fins al refugi Lluís Estasen, que vam passar de llarg per tal de pujar a la collada verda i finalitzar el recorregut, tot i que aquest últim tram va resultar bastant més llarg de lo esperat.

Al começament molt feliços :)
Pujant des de Gòsol cap a l'enforcadura:

L'enforcadura:

Ja hi som, vista impresionant cap a l'altre banda direcció Saldes, amb la pròpia ombre del Pedra al fons:

Posted by Picasa

dilluns, 16 de juliol del 2007

Xarop de Savia. Iniciació.

Ahir vam començar el tractament de desintoxicació. Bé, jo prefereixo dir-li de purificació :)
L'últim àpat sòlid el vam fer a Tavascan, a les 2 del migdia. Ja portem més de 24 hores sense ingesta de sòlids.

Jo he petit una mica de mal de cap. Tampoc no he aconseguit evacuar sòlids, tindré que pendre el laxant, tal i com recomena la guia. La Teo no ha tingut mals de cap.

El més dur, no es tant el fet de passar una mica de gana, si no el fet de no poder gaudir del plaer de menjar. Aquella caixa de 6 donuts de xocolata que he vist a l'entrar a la benzinera, o les ganes de menjar xocolata en general.

Avui tenim el sopar, sopar a casa la Carmen amb tota la penya per veure fotos, la Teö a preparat dos pastissos boníssims de xocolata per més inri, a veure que tal ho portem ja que no podrem ni tan sol fer-ne un tast. Si, així ha estat, jo recònec he fet un mos del pastis de la Teö, però això ha estat tot, continuem amb el nostre periple amb el dijuni de savia.


Ja portem 5 dies a base de xarop de savia. Es divendres i a la Teö li va venir la menstruació ahir, avui no ha pogut anar a treballar del mal que li feia, està molt dèbil sense menjar i no vam tenir en compte aquest contra temps de la naturalesa femenina. Per sopar li he preparat un arròs bullit suau i hem començat a trencar el dejuni.

Jo per la meva part al 5 dia vaig començar a notar la falta de reservas al cos i tenia més fred del que seria normal en ple Juliol, es a dir res de res, en canvi he tingut que abrigar-me per no sentir-me destamplat.

Crec que l'any vinent repetirem l'experiència, el temps ens ho dirà.